BLOG LEGAL

in     por Anna 03-05-2016
0

En quant al DIVORCI matrimonial, l’especificitat propia nostra a Catalunya és el Règim Econòmic Matrimonial de Separació de bens.

 

En el nostre Ordenament Jurídic i, la llei aplicable  al règim econòmic matrimonial és la del moment de contraure matrimoni. La llei aplicable als efectes del matimoni és la del moment de contraure matrimoni, articles 9.2 i 16.3 Codi Civil:

 

1) Llei personal comú dels cònjuges

2) Si no, llei personal o de la residència habitual de qualsevol, elegida expresament per ells

3) Si no elegeixen, la residencia habitual comú immeditament posteriror  a la celebració del matrimoni

4) A falta d’aquesta residència, la del lloc de celebració del matrimoni

 

La llei aplicable al Divorci és la del moment de ruptura a la presentació de la demanda, article 769 Llei Enjudiciament Civil será competent el jutge de 1ª Instància del domicili conjugal o cas de residir en diferent territori, el darrer domicili conjugal. Sino tenen domicili fixe poden ser demandats en el lloc on es troben o en la seva darrera residencia a elecció del demandant i si tampoc ho poguessin determinar, correspon al Jutjat del domicili de l’actor.

El règim econòmic matrimonial a Catalunya és primer, el què acordin en Capitulacions matrimonials, i si no existeixen és el de Separació de Béns.

En el règim de Separació de Béns cada cònjuge  té la propietat, admisitració i lliure disposició del seus bens, amb els límits que estableix la llei. El matrimoni no altera ni la titularitat ni les facultats que resulten de la propietat d’un be moble o immoble. En aquest règim econòmic els cònjuges no són dos extranys  i no viuen en abscència d’unrègim econòmic. Si no que es tracta d’un règim en el què No hi ha un dret de propietat  ni de crèdit fixes i determinats sobre l’excedent acumulat per l’altre, i només es preveu una compensació equitativa en circumstàncies concretes i excepcionals.

És a dir, en el règim econòmic matrimonial de Guanys (Gananciales), els efectes patrimonials a la dissolució del matrimoni per divorci, és que es reparteixen a parts iguals els guanys adquirits durant el matrimoni. En canvi, en la separació de bens només hi haurà aquest vincle patrimonial en bens adquirits conjuntament i dels quals siguin cotitulars ambdós cònjuges.

Això no exclou, que tots dos cònjuges, hagin de fer front a les despeses familiars, aliments dels fills i contribució a les despeses familiars, amb el sou, els diners que es guanyin i també s’enten que ho és  el treball domèstic a casa..

Limitació de la disposició de la vivenda conjugal i familiar (art.231-9 CCC) en cas que només sigui propietat d’un d’ells, aquest no pot fer acte de venda o gravamen, o cap acte de disposiciós ense el consetiment exprés de l’altre cònjuge.

 

Així, l’article 232-5Codi Civil Català la COMPENSACIO ECONOMICA PER RAO DE TREBALL només s’aplicarà quan el règim econòmic matrimonial sigui el de Separació de bens del Codi Civil Català. A sensu contrari, encara que la llei aplicable  als efectes del Divorci sigui la catalana, no tindrà dret a aquesta compensació  si la que s’aplica als efectes de matrimoni no es la catalana i es tracte de Règim de Guanys (Gananciales).

És un element corrector en cas de desigualtat a conseqüència del regim de separació bens, quan un cònjuge ha treballat “substancialment més que l’altre” té dret a una compensació económica per aquesta dedicació sempre i quan en el moment de l’extinció del règim per divorci hagi obtingut l’altre “un increment patrimonial superior” d’acord amb els criteris establerts. També, quan un ha treballat per l’altre sense obtindre diners. S’ha de tenir en compte: la durada de la dedicació, els anys de convivència, la criança dels fills. Límit és la quarta part  de la diferència  entre els increments dels patrimonis dels cònjuges calculada segons regles establertes.

 

Desapareix “enriquiment injust” com a tal, i es preseumeixen les donacions entre cònjuges, a diferencia de les parelles de fet que no es presumeix mai.

La PRESTACIO COMPENSATÒRIA de l’art. 234-14 Codi Civil Català “el cònjuge que la situació econòmica com a conseqüència de la ruptura de la convivència resulti més perjudicada, té dret a sol.licitar en el primer procés matrimonial la prestació compensatòria que no excedeixi el nivell de vida de que gaudia durant el matrimoni ni el que pugui mantenir el cònjuge obligat al pagament, tenint en compte el dret aliments dels fills.

 

Requisits:

A) La situació patrimonial de les dues parts

B) La situació laboral de futur del beneficiari

C) L´edat dels dos i salut

D) La duració de la convivència

E) La compensació econòmica acordada

F) Dedicació a la llar i decisions dels dos que ha reduït la capacitat d’obtenir ingressos per part d’und’ells

 

No és una prestació alimentícia, si no reequilibradora, tampoc es una cosa de culpes entre la parella, ni tampoc es una “garantía vitalícia” per perpetuar el nivel de vida que portaven

És per un desequilibri econòmic respecte a l’altre cònjuge i s’estableix una temporalització de la prestació compensatòria.

Captcha

0 Comentarios

Captcha