Si desitjar veure l’original a WEB, polsa aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n\n\n\n Portar l’economia dom\u00e8stica<\/strong> i repartir les despeses d’una parella <\/strong>d’una manera justa no sempre \u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n\n\n\n Si hi ha dos sous que permeten arribar a final de mes, \u00bfon es posa el l\u00edmit entre la independ\u00e8ncia econ\u00f2mica i el projecte com\u00fa<\/strong>? Qu\u00e8 passa quan hi ha molta difer\u00e8ncia de sous? Hi ha despeses obligat\u00f2ries i despeses opcionals, que potser un veu necess\u00e0ries i l’altre no.<\/p>\n\n\n\n Cadasc\u00fa haur\u00e0 de buscar la f\u00f3rmula que li funcioni millor<\/strong>, per\u00f2 poden ajudar les reflexions dels professionals.<\/p>\n\n\n\n \u00abLa manera justa \u00e9s la que la parella decideixi, per\u00f2 amb un afegit: si en algun moment la relaci\u00f3 va malament, que un no es penedeixi de res<\/strong>\u00ab, alerta la doctora en finances Elisabet Ruiz Dotras.<\/p>\n\n\n\n L’advocada Anna Boza, especialitzada en dret de fam\u00edlia, compara el divorci i la separaci\u00f3 amb la fallida d’una empresa i corrobora la mateixa idea: \u00abAvui estem a les bones, per\u00f2 no em diguis que soc un aprofitat quan ens barallem<\/strong>.\u00bb<\/p>\n\n\n\n \u00abEls diners no poden ser un tema tab\u00fa<\/strong> i cal parlar-ne amb claredat per evitar problemes posteriors\u00bb, aconsella, d’entrada, Ruiz Dotras, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC.<\/p>\n\n\n\n Cadasc\u00fa t\u00e9 una relaci\u00f3 amb els diners i dins d’una parella hi pot haver discrep\u00e0ncies<\/strong>: potser un \u00e9s molt estalviador i l’altre molt malgastador o tamb\u00e9 es podrien descriure com a garrepa i gener\u00f3s, segons els ulls que ho mirin.<\/p>\n\n\n\n \u00abNo \u00e9s nom\u00e9s compartir un pis\u00bb<\/strong>, diu Anna Boza. Explica que, en dret civil, la definici\u00f3 jur\u00eddica del matrimoni \u00abdeixa clar que el vincle implica que les dues persones s’han de respectar i ajudar m\u00fatuament i actuar en l’inter\u00e8s de la fam\u00edlia<\/strong>, amb els fills i els pares de tots dos inclosos\u00bb.<\/p>\n\n\n\n El segon consell est\u00e0 molt relacionat amb l’anterior: hi ha d’haver un pressupost com\u00fa, que s’ha hagut de parlar i acordar<\/strong>. Encara que costi fer-ho, seria la millor eina per tenir unes finances saludables. Previsi\u00f3 i organitzaci\u00f3 s\u00f3n claus.<\/p>\n\n\n\n Es poden tenir prefer\u00e8ncies diferents i caldr\u00e0 buscar un equilibri<\/strong>. Un exemple que posa l’economista: \u00abPotser un prefereix sortir m\u00e9s vegades a llocs m\u00e9s baratets i l’altre prefereix sortir poc per\u00f2 a llocs m\u00e9s bons, i s’haur\u00e0 de fer un mig mig o un mes tu i l’altre jo.\u00bb<\/p>\n\n\n\n El mateix s’aplica a l’escola dels fills, l’habitatge, les vacances, el cotxe, la rentadora o el que toqui, perqu\u00e8 pr\u00e0cticament tot significar\u00e0 diners<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Cal <\/strong>decidir conjuntament qu\u00e8 es pot gastar i com<\/strong> i aqu\u00ed entren els acords de parella.<\/p>\n\n\n\n La f\u00f3rmula 50-30-20 i variacions<\/p>\n\n\n\n Una regla financera cl\u00e0ssica<\/strong> \u00e9s la de destinar el 50%<\/strong> dels ingressos a despeses obligat\u00f2ries (menjar i lloguer o hipoteca), un 30%<\/strong> a despeses opcionals que milloren la qualitat de vida (gimn\u00e0s, cinema o vacances) i un 20%<\/strong> a l’estalvi.<\/p>\n\n\n\n Sovint no \u00e9s una f\u00f3rmula realista, perqu\u00e8 el cost de l’habitatge \u00e9s molt alt i no s’equipara als salaris, i llavors toca reduir l’oci acostant-se cap al 80-20<\/strong>. Quan demanes una hipoteca, el banc calcula que nom\u00e9s s’emporti una tercera part del salari, per estalviar-se problemes.<\/p>\n\n\n\n \u00abQuan entren els ingressos de la n\u00f2mina, el primer que s’ha de fer \u00e9s separar l’estalvi i sobreviure amb el que ens queda i no al rev\u00e9s\u00bb, concreta Ruiz Dotras, que veu que \u00aba vegades costa molt prendre consci\u00e8ncia del que no ens podem permetre<\/strong>\u00ab.<\/p>\n\n\n\n Els professionals insisteixen que, per poder-se jubilar amb tranquil\u00b7litat, cadasc\u00fa ha de poder estalviar entre un 10% i un 20%<\/strong>, revisant i reduint les despeses. Com a norma: quan es dubta a l’hora de treure o retallar una despesa vol dir que \u00e9s prescindible.<\/p>\n\n\n\n Dins de l’estalvi, es pot destinar un 10% a imprevistos (la rentadora o el cotxe que s’espatlla), que a vegades s\u00f3n greus, com quedar-se sense feina de cop. L’altre 10% seria per a estalvi a m\u00e9s llarg termini.<\/p>\n\n\n\n Els bancs calculen que cal tenir un coix\u00ed<\/strong> que permeti pagar entre tres i sis mesos de les despeses imprescindibles.<\/p>\n\n\n\n En general, hi ha m\u00e9s partidaris de fer un repartiment de les despeses proporcional als ingressos i \u00abaix\u00f2 serveix quan est\u00e0s casat, mentre les coses funcionen, i tamb\u00e9 si t’has de divorciar, perqu\u00e8 les c\u00e0rregues familiars van en proporci\u00f3 dels guanys<\/strong> que tingui cadasc\u00fa\u00bb, diu l’advocada Anna Boza.<\/p>\n\n\n\n \u00abSi un guanya 3.000 euros i l’altre 1.000, el m\u00e9s just seria fer un 70-30. El que guanya m\u00e9s dona diners a l’altre en funci\u00f3 de les necessitats que tingui i no perqu\u00e8 en tregui un benefici\u00bb, afegeix.<\/p>\n\n\n\n L’economista Elisabet Ruiz Dotras incideix en el punt de partida: \u00abLa just\u00edcia ha de partir de la capacitat d’estalvi<\/strong>, que ha de ser semblant en percentatge, i despr\u00e9s, amb els diners que quedin, decidir.\u00bb<\/p>\n\n\n\n Per la seva experi\u00e8ncia, el que guanya m\u00e9s no sempre vol posar m\u00e9s<\/strong>: \u00abDependr\u00e0 de l’estil de vida, de fins on vol compartir amb la parella i de la personalitat de cadasc\u00fa. Potser \u00e9s garrepa, per\u00f2 \u00e9s bo saber-ho, com una cosa m\u00e9s de totes les que t\u00e9 la teva parella.\u00bb<\/p>\n\n\n\n Quan les n\u00f2mines s\u00f3n molt diferents, hi ha una dificultat afegida.<\/p>\n\n\n\n A Catalunya, tenim el r\u00e8gim de separaci\u00f3 de b\u00e9ns i \u00e9s una cosa que ja tenim molt apresa, per\u00f2 a Espanya \u00abes veu m\u00e9s aviat com un greuge i una cosa de desconfian\u00e7a entre la parella\u00bb, apunta Anna Boza.<\/p>\n\n\n\n Quan hi ha r\u00e8gim de guanys, tot el patrimoni que s’aconsegueixi mentre duri el matrimoni passa a ser de les dues persones a parts iguals.<\/p>\n\n\n\n Tot \u00e9s defensable i sempre es pot deixar un acord per escrit, revisable<\/strong>, que evitar\u00e0 malentesos, arribat el cas.<\/p>\n\n\n\n Les parelles catalanes troben normal que cadasc\u00fa tingui un compte<\/strong> on li ingressen la n\u00f2mina i que despr\u00e9s hi hagi un compte com\u00fa per a les despeses comunes. Aix\u00f2 permet disposar dels teus diners i tamb\u00e9 actuar d’una manera justa en el projecte com\u00fa.<\/p>\n\n\n\n El coach financer Xabier Santesteban planteja una altra possibilitat: \u00abEs posen tots els diners junts <\/strong>i per a les despeses pr\u00f2pies es pot separar un sou per a cadasc\u00fa<\/strong>.\u00bb Ell defensa que ajuntar-ho ajuda a arribar a acords i que \u00absi vols fer un regal a la parella, per exemple, no vegi quants diners ha costat\u00bb, una autonomia que, \u00absi alg\u00fa ho prefereix, pot ser en un sobre amb efectiu i no necess\u00e0riament un compte\u00bb.<\/p>\n\n\n\n \u00abEls comptes separats eviten discussions quan els dos membres de la parella tenen una manera de gastar molt diferent\u00bb, alerta Ruiz Dotras.<\/p>\n\n\n\n Pel que fa a l’estalvi, \u00e9s recomanable tenir-ho en un compte a banda<\/strong>, per evitar temptacions i que estigui m\u00e9s controlat. Es pot fer junts o separats, sempre que quedi clar.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 cal plantejar-se si controlar tants comptes \u00e9s \u00fatil, a m\u00e9s de les comissions que puguin implicar. Algunes apps dels bancs permeten integrar-ne d’altres entitats, cosa que ho pot fer m\u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n\n\n\n Quan hi ha fills, encara hi ha m\u00e9s dones que homes que renuncien a la seva carrera professional<\/strong> i \u00abaix\u00f2 afecta l’economia perqu\u00e8 renuncies als teus ingressos i impacta en la teva jubilaci\u00f3\u00bb, alerta Ruiz Dotras. \u00abMoltes se’n penedeixen perqu\u00e8 s’empobreixen<\/strong>\u00ab, segons l’advocada de dret de fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n \u00abCom a dona, has de recordar que, al final, et jubiles tu com a persona<\/strong> i no la parella, que pot continuar junta o no\u00bb, recorda l’economista.<\/p>\n\n\n\n Si la fam\u00edlia decideix que un dels dos destini un temps a tenir cura dels fills o dels pares, l’altre tamb\u00e9 s’hi ha de sentir implicat. \u00abNo pot ser que es continu\u00efn pagant les despeses com abans<\/strong> i ho haur\u00e0 de compensar el que continua a la feina.\u00bb<\/p>\n\n\n\n \u00c9s diferent si la decisi\u00f3 de treballar menys s’ha pres unilateralment i volunt\u00e0riament. Aix\u00f2 no hauria d’afectar el repartiment de les despeses pactat.<\/p>\n\n\n\n Si la parella comparteix un pis de lloguer, les despeses es poden repartir, per\u00f2 la situaci\u00f3 canvia quan viuen en un pis que ha comprat un dels dos. \u00abNo pots ajudar a pagar una hipoteca d’un pis que sempre ser\u00e0 de l’altre, no li pots pagar tu la inversi\u00f3<\/strong>\u00ab, coincideixen els experts.<\/p>\n\n\n\n L’advocada posa un exemple amb n\u00fameros: \u00abNo pot ser que paguis cada mes 1.000 euros, com si fos una mena de lloguer, i que despr\u00e9s us separeu i l’altre recuperi els 120.000 euros que tu has posat en deu anys, mentre t’has quedat sense estalvis.\u00bb<\/p>\n\n\n\n Una f\u00f3rmula possible \u00e9s que assumeixi la hipoteca el que t\u00e9 l’immoble a nom seu i que l’altre pagui els subministraments<\/strong>, per exemple.<\/p>\n\n\n\n Quan la parella t\u00e9 fills d’una relaci\u00f3 anterior, hi ha un comprom\u00eds econ\u00f2mic contret que cal respectar. Al final, la nova parella tamb\u00e9 pot tenir un vincle emocional m\u00e9s o menys estret amb les criatures i \u00abpot decidir si vol o no col\u00b7laborar<\/strong> en les despeses, quan estan junts, per\u00f2 la responsabilitat no \u00e9s seva\u00bb, assenyala l’experta en finances.<\/p>\n\n\n\n El que \u00e9s m\u00e9s complicat \u00e9s que un pare assumeixi, per exemple, pagar una escola privada per als dos fills del primer matrimoni i que els diners no li arribin per fer el mateix si arriba una bessonada del segon matrimoni. \u00abSi pagaves 800 euros pel primer fill i passes a tenir-ne un altre, has de demanar una modificaci\u00f3 de mesures al jutge, que, al final, valorar\u00e0 que hi hagi coher\u00e8ncia\u00bb, explica l’advocada. <\/p>\n\n\n\n Una revisi\u00f3 anual sempre \u00e9s aconsellable, perqu\u00e8 puja el cost de la vida i perqu\u00e8 poden canviar les despeses<\/strong>, sobretot en funci\u00f3 de l’edat dels fills. A l’inici d’una relaci\u00f3, s’haur\u00e0 de fer m\u00e9s sovint, per anar veient si ens hem desviat o no dels objectius fixats i els diners que queden.<\/p>\n\n\n\n Per fer-ho, les apps dels bancs i la tecnologia donen molta informaci\u00f3 de com es distribueix la despesa, sense necessitat de passar els comptes al detall.<\/p>\n\n\n\n Xabier Santesteban defensa el que ell anomena \u00abel dia dels diners\u00bb<\/strong>, que pot ser un cop al mes o, si cal, a la setmana. \u00abEs tracta de parlar del que volem i veure si ho podem afrontar i com, sigui un viatge, l’escola on aniran els fills o el cotxe que podem tenir. \u00c9s una manera de parlar del futur i posar coses en com\u00fa, i aix\u00f2 uneix\u00bb, assegura.<\/p>\n\n\n\n \u00abNormalment, les crisis no venen tant dels diners com de l’engany<\/strong>, quan un s’assabenta que l’altre tenia un compte a banda i no l’hi havia dit, per exemple, o quan no saps quins guanys hi ha\u00bb, diu Anna Boza.<\/p>\n\n\n\n \u00abAmagar coses crea malestar i, al final, hi ha d’haver la m\u00e0xima confian\u00e7a\u00bb, resumeix.<\/p>\n\n\n\n En casos m\u00e9s dif\u00edcils, es poden negociar les solucions amb la intervenci\u00f3 d’un mediador<\/strong>, un tercer neutral que ajuda la parella a prendre decisions de com\u00fa acord.<\/p>\n\n\n\n \u00abCom a professional de la gesti\u00f3 de conflictes, el nostre paper permet desbloquejar la situaci\u00f3<\/strong> i entrar en com se senten les persones\u00bb, explica Josep Fit\u00e9, que treballa al Centre de Mediaci\u00f3 de Catalunya, del Departament de Just\u00edcia i Qualitat Democr\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s, com apunta la mediadora Sandra Mart\u00ed, \u00abels acords d’economia dom\u00e8stica es recullen en una acta final que, en les parelles sense fills, es pot traslladar al notari i elevar-ho a escriptura p\u00fablica, un document que serviria com un acord de divorci<\/strong>\u00ab. Quan hi ha fills, \u00e9s imprescindible la intervenci\u00f3 d’un jutge, en cas de divorci.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n <\/a> <\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
S’ha de parlar de diners<\/h2>\n\n\n\n
Tenir un pressupost conjunt<\/h2>\n\n\n\n
Primer, l’estalvi<\/h2>\n\n\n\nDivisi\u00f3 proporcional o meitat i meitat<\/h2>\n\n\n\n
Separaci\u00f3 de b\u00e9ns<\/h2>\n\n\n\n
Tres comptes o m\u00e9s<\/h2>\n\n\n\n
El temps es paga<\/h2>\n\n\n\n
Viure a casa de l’altre<\/h2>\n\n\n\n
Els fills de parelles anteriors<\/h2>\n\n\n\nQuan s’ha de revisar el pressupost<\/h2>\n\n\n\n
No amagar diners a la parella<\/h2>\n\n\n\n
L’ajuda dels mediadors<\/h2>\n\n\n\nAnna Boza Rucosa<\/strong><\/h2>\n\n\n\n